Dolç bivac

Huaaa!, El bivac, una experiència increïble, sempre que faci bon temps ... és clar. Respirar l'aire de la nit i escoltar el seu silenci, contemplar la immensitat del cel, confondre’s entre la infinitat de les seves estrelles, aquesta immensitat que fa que et sentis tan insignificant i a la vegada et fa sentir que formes part d'aquest univers ..., llàstima que tota aquesta poesia queda trencada pels roncs i altres sorolls acompanyats de flaires estranys que emeten els teus companys i que sumat al fet que no trobes la posició per estar còmode i que t'estàs clavant una pedra de la mida d'un puny als ronyons, et passes la nit del lloro sense poder dormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada