Huaaa!, El bivac, una experiència increïble,
sempre que faci bon temps ... és clar. Respirar l'aire de la nit i escoltar el
seu silenci, contemplar la immensitat del cel, confondre’s entre la infinitat
de les seves estrelles, aquesta immensitat que fa que et sentis tan
insignificant i a la vegada et fa sentir que formes part d'aquest univers ...,
llàstima que tota aquesta poesia queda trencada pels roncs i altres sorolls
acompanyats de flaires estranys que emeten els teus companys i que sumat al fet
que no trobes la posició per estar còmode i que t'estàs clavant una pedra de la
mida d'un puny als ronyons, et passes la nit del lloro sense poder dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada