Amb el Paca, no ens coneixem. Havia llegit les seves "agosarades
gestes" en els articles publicats a les revistes de muntanya. Desprès he
seguit la seva activitat visitant el seu blog. Apart
de ser un bon escalador , crec que te una manera molt potent d'explicar les
coses. Amb aquesta explosiva sinceritat i "contundència", i amb
aquest toc d'ironia i tendresa, i
sobretot, aquell saber riures d'un mateix.
Així doncs, aquí va aquets
petit homenatge a "la festa del Paca".
De petit res...ets molt gran!
ResponEliminaGracies pel teu suport Mestre !
Eliminadibuix bonissim !!!!!!
ResponEliminaGracies Joan, I merci per deixar el comentari. Ostres, al final em petará l'Ego.
ResponEliminaMolt guapo el dibuix, una mica diferent, m'agrada!
ResponEliminaSi Dario, es una miqueta diferent. Aquest personatge no te el nas gros com els altres. L'idea era que s'assemblés una miqueta al Jaume.
ResponElimina